Els pobles de la Cerdanya

Els pobles, la història i el clima de la comarca dels Pirineus.
Un tros de Pirineu a la comarca de la Cerdanya | Cedida

 

La comarca de la Cerdanya es troba al nord de Catalunya, enmig dels Pirineus. És l’única comarca muntanyenca amb una plana important i també és l’única comarca catalana dividida entre dues províncies, la de Lleida i la de Girona. Pròpiament, la Cerdanya espanyola és la Baixa Cerdanya, ja que el territori històric de la comarca es va dividir entre els dos estats i, actualment, l’Alta Cerdanya forma part de França. 

Un tast geogràfic i històric de la comarca de la Cerdanya 

La particularitat de la Cerdanya és la seva vall, el curs alt del riu Segre que desembocarà molts quilòmetres més avall, a l’Ebre. És una de les més amples d’Europa i tots els seus pobles es troben a més de 1.000 metres d’altitud, cosa que la fa una zona privilegiada d’alta muntanya. 

 

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca pirinenca. 

1. Situació 

Trobem la Cerdanya enquadrada entre els Pirineus i la serres del Cadí i el Moixeró. Es divideix en tres àrees biogeogràfiques naturals: la plana, la baga i la solana. 

Localització de la Cerdanya dins de Catalunya | Viquipèdia

 

A la Plana, la comarca pren les característiques de l’altiplà. Sense desnivells apreciables i amb una amplada d’entre 6 i 8 quilòmetres entre els vessants muntanyosos. S’hi desenvolupa una agricultura de conreus tradicionals i herba de pastura. També conserva bosc de ribera, als marges del Segre. La Plana de la Cerdanya és la unitat geogràfica amb més densitat de població, i acull la capital, Puigcerdà, i bona part dels municipis més importants.

Enveig des de Guils de Cerdanya | Viquipèdia

 

La Baga és la part de la Cerdanya on es creuen les serralades del Prepirineu i el Pirineu, al sud i est de la comarca.. És una de les zones preferides dels excursionistes i amants de l’alta muntanya, amb els pics del Cadí, el Puigmal, Núria o Finestrelles. 

 

A la Solana, la Cerdanya conflueix amb el Pirineu Axial i forma el límit oest i nord-oest, amb Andorra i el Pirineu francès. Hi trobem els pics més alts de la comarca com Envalira, Fontnegra, o el cim del Puigpedrós. També hi trobarem formacions calcàries, concentracions de fauna protegida, o espais protegits com els Tossals d’Isòvol i Olopte. 

2. Història 

Els ceretans o cerdans van ser un poble iber instal·lat des de l’edat de Bronze a la vall de la capçalera del Segre. A partir del segle VIII, la Cerdanya va passar a ser un comtat i va experimentar una gran expansió política, cultural i demogràfica. El rei Alfons el Cast funda Puigcerdà el segle XII, que esdevé la capital de la comarca. 

 

El 1659, la Cerdanya va ser una víctima col·lateral del Tractat dels Pirineus entre els estats de França i Espanya per la qual el territori de Catalunya al nord de la serralada pirinenca passava a formar part de la Corona francesa. Així, mitja Cerdanya va passar a conformar el departament francès dels Pirineus Orientals i la resta es va integrar a les províncies espanyoles de Lleida i Girona. Amb l’excepció, que encara perdura de la Vila de Llívia, que va romandre sota l’administració espanyola tot i trobar-se al nord, a causa dels seus furs particulars. 

Capella romànica i cementiri de Sant Esteve de Les Pereres, Fontanals de Cerdanya | Maria Rosa Ferré

 

L’economia de la comarca ha estat històricament basada en l’agricultura de muntanya i la ramaderia, al ser una plana privilegiada a tal efecte. Durant l’últim segle, amb la popularització de l’excursionisme, l’esquí i els esports de muntanya en general, la Cerdanya s’ha convertit en un pol turístic de primer ordre i el fonament de l’activitat econòmica de la Cerdanya. Hi va contribuir en gran mesura l’arribada del tren des de Barcelona la dècada de 1920 i la construcció de segones residències de la burgesia de la capital. Així com l’obertura del túnel del Cadí el 1984, que millorava les comunicacions amb l’eix viari del Llobregat i la resta del país. 

 

La Cerdanya també compta amb un ric patrimoni cultural material i immaterial, on destaca el romànic català d’origen medieval com en la majoria de regions del Pirineu al Principat.  

3. Els pobles de la Cerdanya 

La comarca de la Cerdanya té una extensió de 1.085,76 km², i segons les últimes dades de 2014, una població de 19.047 habitants. Cal tenir en compte que la Cerdanya és la comarca catalana que té un percentatge de població estacional més elevat, donat el gran nombre de segones residències i el turisme de neu i de muntanya que concentra la seva riquesa econòmica. Es calcula que la població en períodes vacacionals oscil·la un 40%, fins a 18.000 habitants no empadronats. 

 

Puigcerdà n’és la capital i un dels punts turístics i emblemàtics, amb 8.810 habitants i seu del partit judicial del mateix nom, a la província de Girona. Fins a 17 municipis conformen la geografia política de la comarca. 

El poble de Ger, a la Cerdanya | Viquipèdia

 

Altres localitats importants són Alp, un municipi plenament turístic al terme del qual s’hi troben les estacions d’esquí de la Masella i La Molina, un dels complexos d’esports de neu més importants del Pirineu i d’Europa. O Bellver de Cerdanya que capitalitza la petita subcomarca de la Batllia o Petita Cerdanya, Bolvir, Das, Ger, Llívia (una illa en territori enmig del territori francès) o Isòvol, que marca el límit entre la Cerdanya administrativament gironina i lleidatana. 

4. Orografia de la Cerdanya 

La comarca de la Cerdanya és la gran vall dels Pirineus, que marca per complet la seva orografia. El Segre i els seus tres afluents, el Raür, el Querol i la Llavanera, travessen tot el territori des de l’Alta Cerdanya. La serra i parc natural del Cadí-Moixeró tanca la vall pel sud. 

 

Al Nord hi trobem els Pirineus i els estats d’Andorra i França. Al sud i a l’est el Berguedà i el Ripollès. I a l’oest l’Alt Urgell.  

5. Climatologia de la Cerdanya 

El clima de la Cerdanya està a mig camí entre el mediterrani i el continental alpí. En tot cas marcat per la gran altitud de més de 1.000 metres però sec i amb una precipitació moderada entre els 700 mm anuals a la plana i els 1000 mm als cims. Gràcies a l’abundància d’aigua dels rius i dels desglaços, a més d’una insolació anual molt important, és un lloc idoni per al cultiu de l’horta. El sol i l’altitud han estat també aprofitats per a la construcció de forns solars i centrals heliotèrmiques. 

Un camí nevat a la Cerdanya | Cedida

 

Les temperatures són molt fredes a l’hivern, entre 2º i -3º de mitjana i els estius suaus, quan rarament se superen els 20º. La inversió tèrmica és present  tant pel que fa a les diferències estacionals com entre dia i nit. Pel que fa a la vegetació, és plenament de caràcter pirinenc, amb pi roig, pi negre i prats alpins.

Comentarios