Passat i present del Pantà de Sau

Un repàs a la partcular història d'aquesta infrastructura bàsica de la Catalunya Central
El campanar enfonsat al Pantà de Sau | Cedida

 

La presència humana a la zona es remunta al Paleolític. Als jaciments arqueològics del Cingle Vermell de Sau, i en concret a l’abric de Castell Sa Sala, s’han trobat restes de poblaments humans de fa vint mil anys. Eren caçadors (de cavalls salvatges, cérvols, toro) i recol·lectors.

El passat del Pantà de Sau

A partir del segle X, trobem població disseminada a la vall de Sau, amb cinc nuclis de població al voltant de les parròquies de Santa Maria, Sant Romà, Sant Pere de Castanya, Sant Andreu de Bancells i Sant Martí de Querós, i un seguit de masos dispersos per la zona. El nucli més important de població es va formar al voltant de l’església de Sant Romà de Sau, que a mitjan segle XX tenia gairebé tres-cents habitants. Vivien bàsicament de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació del bosc (llenya i carbó vegetal). La construcció del pantà va comportar l’expropiació de finques i la conseqüent desaparició del poble sota les aigües.

La construcció de la presa

L'embassament de Sau s'inaugura el 1963. El primer projecte datava de la segona República (1931), però les obres no comencen fins a principis de la dècada dels 40, allargant-se vint anys. Durant aquest període, la població de Sant Romà es va triplicar, ja que la construcció de la presa també significà l’arribada de nous habitants, la majoria provinents del sud d’Espanya i que s’instal·laven al nou poble. El nou Sant Romà sobre de la presa, disposava d’una colònia de cases per als treballadors, xalets per als enginyers, cementiri, església, escola i una caserna de la Guàrdia Civil. Finalment, el 13 d’agost de 1963 el pantà es va començar a omplir. El paisatge i la vida dels veïns de Sau havia canviat. Ara el municipi té 330 habitants, amb Vilanova de Sau com a nucli.

La presa de l'embassament de Sau | Cedida

 

Aigua i energia

El pantà de Sau va ser construït per regular les avingudes del Ter i emmagatzemar-ne l’aigua. La finalitat d’aquesta obra era doble: l’abastament d’aigua potable, i la producció d’energia hidroelèctrica. Les obres de conducció de l’aigua cap Barcelona i la seva àrea s’iniciaren l’any 1960 i s’allargaren durant tres anys. Per la seva banda, l’energia hidroelèctrica es va començar a produir la tardor de l’any 1963

Un nou ecosistema natural

Els aprofitaments hidràulics comporten notables modificacions en l’aspecte geogràfic, i el cas del Ter n’és un bon exemple. La construcció de l’embassament de Sau (1942-1966), però també del Pasteral (1962) i Susqueda (1968), suposà la transformació més important d’aquest paisatge. Ambientalment les conseqüències han estat múltiples, amb les rescloses com a grans barreres que impedeixen les migracions de peixos i problemes de contaminació greus, sobretot durant la dècada de 1980. L’any 1989 va haver-hi una mortaldat massiva de peixos, però a partir d’aquest instant, coincidint amb la inauguració de la depuradora de Vic (1991), la recuperació de la qualitat de l’embassament ha estat considerable. Aquest fet ha facilitat una major presència de determinats ocells piscívors, com el blauet i el corb marí, i fins i tot la proliferació d’una espècie d’esponja d’aigua dolça. Pel que fa als peixos, predominen l’ablet, el silur i molt especialment la carpa. En total, 15 espècies diferents, 11 de les quals introduïdes.

El nous usos presents del pantà i el seu futur

La creació del pantà de Sau no va significar únicament la transformació paisatgística de la vall. També ha comportat un canvi de les activitats econòmiques. El pantà s’ha convertit en un atractiu turístic que porta a la vall milers de visitants cada any, que aprofiten també per gaudir dels valors naturals de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. Així, allí on s’havien cultivat les terres, avui s’hi practiquen activitats nàutiques com la vela, el rem o l’esquí. De tant en tant, l’any 1979, per primera vegada, l’antic poble de Sant Romà emergeix entre les aigües per comprovar com les activitats econòmiques tradicionals han donat pas a unes de noves.

Mapa del Pantà de Sau i encontorns | Cedida