Els pobles del Pallars Jussà

El Pallars Jussà conserva encara bona part dels castells característics d’un territori de frontera i conflictes medievals.
Embassament de Terradets, vist des de Llimiana | Viquipèdia

Comtat històric de l’Alt Pirineu català, El Pallars Jussà conserva encara bona part dels castells característics d’un territori de frontera i conflictes medievals. Un excel·lent paratge natural que guarda des de tresors paleontològics fins als búnquers i trinxeres de la sagnant Guerra Civil.

Un tast geogràfic i històric de la comarca del Pallars Jussà

Fruit de la divisió comarcal del 1936, la comarca del Pallars Jussà agafà el nom històric del comtat medieval, si bé presenta algunes variacions territorials respecte d’aquest.

 

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de l’Alt Pirineu.

1. Situació

Situada al nord-oest del país, el Pallars Jussà està format per tres conques: la Conca Dellà, la Conca Deçà i la Conca de Dalt; a més de la Vall Fosca, territori històricament més vinculat al Pallars Sobirà i la part oriental de la Terreta, culturalment ribagorçana.

Localització del Pallars Jussà | Viquipèdia

 

D’aquesta manera, limita amb la comarca de la Noguera al sud, amb la Ribagorça a l’oest, l’Alta Ribagorça al nord-oest, el Pallars Sobirà al nord-est i l’Alt Urgell a l’est.

 

Amb capital a Tremp, el Pallars Jussà és una comarca acollidora on la naturalesa i el patrimoni històric es fonen en un paisatge singular.

2. Història

Com en la resta de l’Alt Pirineu, els primers pobladors del Pallars daten de fa prop de 10.000 anys, uns habitants que més enllà de mostres lítiques i petits exemples de pintures rupestres, construïren monuments megalítics que s’han preservat fins als nostres dies.

 

A l’Edat Antiga, en època preromana, el territori estava habitat pels ibers iacetans; un poble lligat al vessant sud del Pirineu aragonès i de forta influència vascona, que en aquestes contrades haurien format el nucli fortificat d’Eso, importància del qual s’evidencia en l’encunyació de moneda.

Muralla romana d'Isona. | Viquipèdia

 

Els romans situaren també l’antiga Isona com a nucli central al territori, anomenat llavors Aeso, que esdevingué un municipium fortificat que centralitzà el poder a la zona fins la caiguda de l’Imperi.

 

Sense gran influència de visigots i sarraïns, el Pallars Jussà prengué rellevància històrica amb la creació del comtat carolingi de Pallars-Ribagorça (segle IX). Un territori de frontera que s’omplí de castells termenats que feien front a les ràtzies sarraïnes.

 

Amb la desmembració de l’Imperi franc, diverses pugnes entre els senyors locals derivades de la crisi de poder, situaren Ramon II de Pallars-Ribagorça com a propietari del comtat, el qual convertí el títol en un càrrec hereditari i materialitzà, de facto, la independència d’aquest territori. Un territori que a la seva mort dividiria entre els seus fills (l’any 920).

 

El nou comtat de Pallars tingué una efímera existència de noranta anys, acabant dividit de nou entre els fills del seu darrer comte, Sunyer I de Pallars (l’any 1011). Una divisió definitiva que conformaria els comtats històrics del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà.

Esllavissada de Puigcercós, a la Conca de Tremp | Geoparc Conca de Tremp-Montsec

 

Tot i ser una zona rica i amb possibilitats d’expansió al sud del Montsec, els comtes del Pallars Jussà perderen la iniciativa respecte del veí comtat d’Urgell, que conquerí el territori sarraí de l’actual Noguera, deixant el Pallars Jussà sense possibilitats d’expansió. Un fet que influencià en la rivalitat i les pugnes de poder amb el comtat germà del Pallars Sobirà.

 

Afeblit davant el poder urgellenc i del Pallars Sobirà, els comtes del Pallars Jussà es refugiaren primer en aliances amb els sarraïns, i després sota l’aixopluc del Comtat de Barcelona; al qual s’integraria completament a finals del segle XII.

3. Els pobles del Pallars Jussà

La comarca del Pallars Jussà té una extensió de 1.343 km² i una població decreixent de 13.091 habitants (2018). Com en la resta del Principat, experimentà un creixement demogràfic destacable durant el segle XVIII, passant dels poc més de 10.000 habitants acabada la Guerra de Successió espanyola, als més de 15.000 a finals de segle.

 

El 1857 la comarca assoliria el seu màxim històric, amb 28.861 habitants; tanmateix la mecanització del camp i la migració a les zones urbanes seria una tendència constant que de mica en mica anirien despoblant el territori.

Vista aèria de Tremp, capital de comarca. | viurealspirineus.cat

 

Tremp és la capital de la comarca, així com el terme municipal més poblat, amb 5824 habitants; seguit dels termes de la Pobla de Segur, amb 2.939 habitants, i Isona, amb 1.028.

 

Tot plegat un territori històricament conformat de més d’un centenar de petits nuclis de població, que com a conseqüència de la despoblació han quedat reduïts a 14 municipis: Tremp, la Pobla de Segur, Isona i Conca Dellà, la Torre de Cabdella, Talarn, Conca de Dalt, Salàs de Pallars, Gavet de la Conca, Abella de la Conca, Castell de Mur, Llimiana, Senterada, Sant Esteve de la Sarga, Sarroca de Bellera.

4. Orografia del Pallars Jussà

La comarca del Pallars Jussà està conformada per la Conca Deçà, la Conca Dellà, la Conca de Dalt, la Vall Fosca, i la meitat oriental de la Terreta ribagorçana.

 

Tot plegat un territori eminentment pirinenc, que tanmateix troba un relleu força amable, dibuixant grans planes agrícoles i ramaderes entorn dels rius i rierols que hi flueixen. Si bé, n’és l'excepció la Vall Fosca, que geogràficament i històricament, presenta unes característiques més pròpies de l’Alta Ribagorça.

Embassament de Terradets, vist des de Llimiana | Viquipèdia

 

De nord a sud, la Noguera Pallaresa travessa el Pallars Jussà, conformant també els embassaments de Sant Antoni i Terradets, que evidencien la importància i el lligam socioeconòmic de la comarca amb aquest riu.

5. Climatologia del Pallars Jussà

L’orografia amable de bona part del Pallars Jussà esdevé en una climatologia mediterrània prepirinenca, amb l’excepció del terç nord, on les parts més elevades presenten un clima d’alta muntanya.

 

D’aquesta manera, la distribució de la precipitació és irregular, amb un total anual força escàs en comparació a les comarques plenament pirinenques; si bé arribant als 700 mm anuals.

El paisatge climàtic del Pallars Jussà. | Visit Pirineus

 

Pel que fa al règim tèrmic, les temperatures són fredes a l’hivern, situant-se per sota dels tres graus de mitjana al gener i un període de glaçades que s’allarga des del novembre a l’abril. A l’estiu, fora dels indrets d’alta muntanya, la temperatura pot ser força elevada, situant-se per sobre dels 23 graus de mitjana al juliol.

Comentarios