Els pobles de l'Alta Ribagorça

L’Alta Ribagorça és una comarca d’exclusiva alta muntanya i impressionants paratges naturals que durant segles han preservat els tresors més preuats del romànic català.
Paisatge de l'Alta Ribagorça | Viquipèdia

 

Geogràficament indestriable de la Ribagorça aragonesa, l’Alta Ribagorça és una comarca d’exclusiva alta muntanya i impressionants paratges naturals que durant segles han preservat els tresors més preuats del romànic català.

Un tast geogràfic i històric de la comarca de l’Alta Ribagorça

Fruit de la revisió territorial del 1988, lAlta Ribagorça és la comarca menys poblada del país; un territori històricament ramader, que a partir de la segona meitat del segle XX, va deixar en segon terme l’economia ancestral per centrar-se en la indústria hidroelèctrica i el turisme de natura i neu.

 

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de l’Alt Pirineu.

1. Situació

Situada a l’extrem nord-occidental del país i compresa entre la capçalera de la Noguera Ribagorçana i tota la vall de la Noguera de Tor; l’Alta Ribagorça troba els seus límits administratius en la Ribagorça aragonesa a l’oest —comarca geogràfica i culturalment germana de la Franja de Ponent—, l’occitana Val d’Aran al nord, i els dos Pallars a l’est i el sud.

Mapa de l'Alta Ribagorça | Cedida

 

Amb capital al Pont de Suert, l’Alta Ribagorça és una comarca de petits pobles escampats entre imponents cims que amaguen un gran valor natural, paisatgístic, històric i cultural.

2. Història

Investigacions recents situen els primers pobladors a l’Alt Pirineu al voltant de fa 10.000 anys; uns habitants que a l’Alta Ribagorça es concentraven en abrics entorn de l’estany de Sant Maurici i els recursos naturals que aquest entorn oferia, des de la caça i la pesca a la recol·lecció de fruits silvestres.

 

Ja a l’Edat del Bronze i del Ferro, entre fa 4.400 i 2.200 anys, les evidències arqueològiques mostren uns assentaments més sedentaris, amb monuments funeraris i les primeres explotacions agrícoles i ramaderes.

 

A l’Edat Antiga, en època preromana el territori estava habitat pels ibers iacetans; un poble lligat al vessant sud del Pirineu aragonès i de forta influència vascona, que a Catalunya hauria ocupat l’Alta Ribagorça i bona part dels Pallars. Amb la romanització, els romans s’haurien interessat per les aigües termals d’aquest territori, si bé no hi haurien establert cap nucli poblacional remarcable.

Vall de la Noguera Ribagorçana | Diputació de Lleida

 

Amb una influència gairebé inexistent de visigots i sarraïns, l’Alta Ribagorça pren rellevància històrica a partir de l’Edat Mitjana, quan l’administració de l’Imperi Franc crea el comtat de Pallars i Ribagorça en el si de la Marca Hispànica.

 

Amb la desmembració de l’Imperi, diverses pugnes entre els senyors locals derivades de la crisi de poder, acaben situant Ramon II de Pallars-Ribagorça com a propietari del comtat, convertint el títol en un càrrec hereditari i materialitzant la independència de facto del territori. Tanmateix, un territori que a la seva mort dividiria entre els seus fills.

 

El nou comtat de Ribagorça, que aproximadament dominava les actuals comarques catalana i aragonesa de l’Alta Ribagorça i la Ribagorça, passà també vora un segle de trifulgues polítiques que el portaren a la quasi desarticulació (segle XI); sempre a cavall del regne d’Aragó i els dominis dels comtes catalans.

 

Ja unificada la corona catalanoaragonesa, el rei Jaume I reubicà el comtat en territori estrictament català (segle XIII); un fet que davant el malestar aragonès, corregiria a mitges Jaume II (segle XVI), retornant la major part del comtat al domini jurisdiccional del regne d’Aragó i provocant la divisió contranatura que fins als nostres dies ha dividit l’Alta Ribagorça catalana de la Ribagorça aragonesa.

 

A escala local, el poder més rellevant fou el domini de la Baronia d’Erill, que des de la Vall de Boí i amb influència al Pallars, serien el poder local més rellevant a l’actual Alta Ribagorça fins a la desamortització (segle XIX).

 

A l’Edat Moderna, com la resta del Principat, tant la Ribagorça aragonesa com la catalana es mantingueren fidels a la Generalitat de Catalunya durant la Guerra dels Segadors, i al bàndol de l’arxiduc Carles en la Guerra de Successió espanyola.

3. Els pobles de l’Alta Ribagorça

L’Alta Ribagorça té una extensió de 426,9 km², i amb 3.774 habitants (2018), és la comarca menys poblada del país. En desvincular-la administrativament de la resta de la Ribagorça, la seva demografia s’ha vist sempre condicionada per les dimensions i l’orografia extrema de l’Alt Pirineu.

 

D’aquesta manera, després del creixement generalitzat dels segles XVIII-XIX, quan la comarca passà dels 2.223 habitants el 1787, als 4.600 el 1857; la població sempre s’ha mantingut entre els 3.000 i els 5.000 habitants, en períodes irregulars marcats per l’abandonament dels pobles més remots i la concentració en nuclis més ben comunicats.

Nucli de Noals, a l'Alta Ribagorça | Viquipèdia

 

Tanmateix, cal destacar el repunt viscut als anys 60, quan la població de l’Alta Ribagorça marca el seu límit històric, arribant als 6.444 habitants, conseqüència de la instal·lació de la indústria hidroelèctrica.

 

L’Alta Ribagorça consta de mig centenar de petits pobles, que per les seves reduïdes dimensions, s’agrupen en tres municipis: El Pont de Suert, municipi que actua de capital comarcal, té una població 2.216 habitants, concentrats majoritàriament al nucli central, però agrupant fins a vint-i-cinc entitats de població; La Vall de Boí, que agrupa deu entitats de població, amb 1.022 habitants; I Vilaller, compost de dues entitats de població, amb 536 habitants.

4. Orografia de l’Alta Ribagorça

Inclosa majoritàriament al Pirineu Axial, la comarca de l’Alta Ribagorça presenta una orografia d’alta muntanya, on a més, no es concentra cap plana ni vall ampla. Una terra de cims que arriben als 3.000 metres i on prolifera un paisatge glacial marcat per la presència de rierols i estanys nivals.

 

La Noguera Ribagorçana i la Noguera de Tor, configuren la comarca de nord a sud, naixent als cims més alts i trobant-se poc abans de la capital comarcal.

Riu Noguera de Tor | Viquipèdia

 

Cal esmentar, que des de mitjans del segle XX, la indústria hidroelèctrica va modificar part del paisatge, amb preses i embassaments que assoleixen certa monumentalitat.

5. Climatologia de l’Alta Ribagorça

El clima de l’Alta Ribagorça és Mediterrani Pirinenc Occidental, amb característiques continentals a la vall de la Noguera Ribagorçana a causa de la seva situació entre els Pirineus axials i el Prepirineu.

Estació d'esquí a l'Alta Ribagorça | Turisme Alta Ribagorça

 

Una climatologia d’alta muntanya que s’expressa en una amplitud tèrmica alta, on les temperatures mínimes mitjanes se situen per sota 0°, i les màximes es troben al voltant dels 17°.

 

Pel que fa a les precipitacions, es presenten regulars i abundants durant tot l’any, amb mitjanes al voltant dels 900 mm.

 

Comentarios