Telegram +34 629 74 76 77

E-Mail: info@catalunyadiari.cat

Els pobles del Segrià

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia del Segrià, una comarca central de la vegueria de Ponent
La Seu Vella de Lleida | Viquipèdia

 

Situat a ponent de Catalunya i drenada pel riu Segre, el Segrià és una extensa comarca de terres baixes i planeres cobertes en tota la seva extensió d’horta i de vastes plantacions de secà. Terra de boira i cargols, Lleida n’és el seu aglutinador històric.

Un tast geogràfic i històric de la comarca del Segrià

Amb la creació de la divisió comarcal de 1936, el Segrià prengué el nom d’un reguer o clamor homònim, format per barrancs de pluja i cabals naturals, que originat en un vessant de l’altiplà de Ratera, havia denominat una divisió eclesiàstica de la zona. Administrativament, abasta tots els termes del Principat que havien restat sota la influència directa de la ciutat de Lleida des d’època medieval.

 

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia de la comarca principal del ponent català.

1. Situació

Constituïda sobre la plana al·luvial del Segre, a la Depressió Central i en la major part de l’anomenat Pla de Lleida, la comarca del Segrià troba els seus límits administratius en qüestions històriques relacionades amb les antigues jurisdiccions medievals i eclesiàstiques, i més contemporàniament, per les divisions provincials espanyoles.

Localització del Segrià | Viquipèdia

 

Limita al nord-oest amb la comarca de la Noguera, al nord-oest amb la Llitera, a l’oest amb el Baix Cinca, al sud amb el Matarranya i la Ribera d’Ebre, i a l’est amb el Pla d’Urgell i les Garrigues.

 

Amb capital a Lleida, la comarca ha viscut des de temps immemorials al voltant de la ciutat, en una terra completament lligada a l’agricultura i complementada per la ramaderia.

2. Història

La comarca del Segrià conserva vestigis prehistòrics en diversos punts de la comarca que evidencien la seva ocupació des de l’arribada dels primers humans; si bé la seva rellevància es dóna especialment a partir de l’Edat Antiga i sobretot a l’Edat Mitjana.

Benavent de Segrià | Cedida

 

Sempre lligat a la ciutat de Lleida, aquest territori agrícola fou seu dels ibers ilergets; una Ilirta que al segle III aC restava liderada pel cabdill Indíbil, que juntament amb el seu aliat Mandoni, passaria a la història com l’heroi local que lluità contra cartaginesos i romans per igual, defensant les seves terres fins a la mort.

 

Ja sota domini romà, el Municipium d’Ilerda es posà del costat de Pompeu en la guerra civil que l’enfrontà amb Juli Cèsar. Cèsar estigué a punt de patir una severa derrota a la capital lleidatana, però els reforços de Tarraco decantaren la balança del costat del dictator i relegaren el municipi romà a un paper secundari de l’extensa Tarraconensis.

 

La major riquesa cultural i econòmica de la comarca del Segrià arribaria sota el domini musulmà, que durant prop de quatre segles poblarien la zona, aportant millores en l’agricultura i convertint Làrida en una de les ciutats més importants del nord peninsular; una terra rodejada d’horts i jardins regats pel riu Segre i els primers canals de regadiu.

Vinyes de Raïmat | Cedida

 

Amb la conquesta catalana (segle XII) el Segrià no perdria rellevància, essent la connexió natural entre els Comtats Catalans i el Regne d’Aragó; Lleida exerciria a voltes de capital de tota la Corona, acollint la coronació del mateix Jaume I i esdevenint un model de gestió municipal del territori en temps de jurisdiccions feudals.

 

La grandesa i importància de la Lleida medieval i tota la comarca s’apagarien a mesura que tota la Corona entrava en crisis i es desdibuixava en la monarquia hispànica. D’aquesta manera, el Segrià fou un territori de setges i conflictes militars des del segle XV; la rellevància estratègica de la ciutat de Lleida la convertiren en l’objectiu militar predilecte d’aquells que volien controlar el ponent del Principat.

3. Els pobles del Segrià

El Segrià té una extensió de 1.396,7 km², i segons les dades del 2016, una població de 208.881 habitants. De la mateixa manera que la majoria del país, va fer un salt demogràfic durant el segle XVIII, passant de poc més de 6.000 habitants a principis de segle, a més de 28.000 a finals; en creixement constant, cent anys més tard, la població del Segrià assoliria els 58.000 habitants.

Vies de comunicació principals del Segrià | Cedida

 

Fou al segle XX però que la comarca visqué un veritable boom demogràfic. Amb el parèntesi de la Guerra Civil, la consolidació de la indústria juntament amb la definitiva extensió dels regadius en foren una causa, però de la mateixa manera que les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona, el territori, i en especial Lleida, acolliria una gran onada d’immigració espanyola que dispararia la demografia de la comarca a partir dels anys 50.

 

D’aquesta manera, dels 99.377 habitants l’any 1950, el Segrià passa als 159.434 el 1981; un xoc demogràfic transcendental per la realitat del territori, que encara viuria una altra onada migratòria els primers anys del segle XXI.

 

Així doncs, Lleida, la capital de la comarca, és amb diferència la localitat més poblada, amb un total de 137.856 habitants; mentre que la resta, es mouen entre els 9.422 d’Alcarràs i els 217 d’Aspa.

 

El Segrià es conforma de 38 municipis: Lleida, Alcarràs, Almacelles, Alpicat, Almenar, Alfarràs, Alguaire, Torrefarrera, Aitona, Rosselló, Alcoletge, Torres de Segre, Seròs, Soses, Albatàrrec, Artesa de Lleida, Corbins, Benavent de Segrià, Puigverd de Lleida, Gimenells i el Pla de la Font, la Granja d’Escarp, Vilanova de la Barca, Maials, la Portella, Vilanova de Segrià, Sudanell, els Alamús, Massalcoreig, Llardecans, Montoliu de Lleida, Almatret, Sarroca de Lleida, Torre-serona, Alfés, Torrebesses, Sunyer, Aspa i Alcanó.

4. Orografia del Segrià

El Segrià, com a eix central de la Depressió de l’Ebre al Principat, forma una superfície planera constituïda per les planes al·luvials del Segre, que coronades per la Roca Sobirana de la capital, es bategen amb el nom del Pla de Lleida.

El Segre al seu pas per la ciutat de Lleida | Cedida

 

Més enllà dels esglaons característics que genera el pas del Segre en diversos punts, el relleu dels sectors nord-oest i sud-est del Segrià constitueixen petits altiplans que no alteren la suavitat de l’orografia comarcal.

 

Tot plegat un paisatge planer constituït majoritàriament de camps agrícoles de fruiters, cereals i farratges regats per les aigües del Segre i els seus canals; si bé en el vessant sud-est de la comarca el Segrià esdevé un territori força erm, amb un important cultiu de secà format d’ordi, oliveres i ametllers.

5. Climatologia del Segrià

El clima del Segrià és continental i àrid, amb un règim pluviomètric molt inferior a la resta del Principat i pròxim al dels Monegres aragonesos, amb precipitacions al voltant dels 300 mm.

Floració dels ametllers, al Segrià | Ara Lleida

 

Per la seva gran amplitud tèrmica, les temperatures mitjanes d’hivern (5°al gener) i d’estiu (24° al juliol) no són representatives del fred i les glaçades que s’esdevenen les matinades hivernals, ni de les altíssimes temperatures que s’arriben a registrar durant el dia als mesos d’estiu.

 

Per les seves característiques, la boira és un element meteorològic lligat al Segrià, fent-se sovint omnipresent des de finals de la tardor a finals d’hivern.

Comentarios