Un dia a la Ribera d'Ebre

La Ribera d’Ebre sorprèn tant per la bellesa natural que envolta el pas del riu Ebre entre les serres prelitorals, com pel valor patrimonial d’una terra ancestral de mosaics agrícoles i conflictes sagnants.
Reserva Natural de Sebes, a Flix | Turisme Ribera d'Ebre

 

La Ribera d’Ebre sorprèn tant per la bellesa natural que envolta el pas del riu Ebre entre les serres prelitorals, com pel valor patrimonial d’una terra ancestral de mosaics agrícoles i conflictes sagnants.

L’Ebre, el carrer Major de la Ribera

Font de cultura i vida, el riu Ebre ha dotat de personalitat una terra eminentment agrícola, que lluny del turisme de la costa, guarda en secret paisatges naturals i rurals increïbles, pobles medievals i castells majestuosos. Tot plegat un entorn envejable on perdre’s amb tranquil·litat, sigui a peu, en bicicleta, a cavall, o navegant per les mateixes aigües de l’Ebre; descobrint la gastronomia i les tradicions de riberenques i riberencs.

1. Com arribar a la Ribera d’Ebre

Via natural, des de temps immemorials el curs del riu ha esdevingut eix comunicador de l’actual comarca, connectant el Baix Ebre amb l’interior peninsular; tot concentrant les principals poblacions a tocar mateix del riu.

 

Actualment, la carretera C-12 segueix encara el curs del riu, connectant la comarca de sud a nord, de Lleida (Segrià) a Amposta (Montsià); mentre que perpendicularment, l’N-420 connecta la capital, Móra d’Ebre, amb les capitals de les comarques veïnes de Falset (Priorat) i Gandesa (Terra Alta).

Mapa de la Ribera d'Ebre | Enciclopèdia Catalana

 

Al sud-est, la C-44 s’allunya de l’Ebre i a través del municipi de Tivissa s’obre pas fins als municipis costaners del Baix Camp.

 

En l’àmbit del transport públic, la Ribera d’Ebre compta amb estacions de tren a Móra la Nova, Ascó, Flix i Riba-roja d’Ebre; si bé les línies d’autobús permeten arribar més regularment a totes les poblacions de la comarca, alhora que tenen connexions amb ciutats importants com Barcelona, Tarragona, Lleida, Castelló o Saragossa.

2. Quan anar a la Ribera d’Ebre

A la Ribera d’Ebre, els paratges naturals de tocar del riu i de les serres circumdants, esdevenen, juntament amb el patrimoni històric i cultural, un reclam permanent al llarg de tot l’any.

 

D’altra banda, en ser una terra plenament agrícola, el mosaic de camps margenats canvien de color segons l’època de l’any, amb l’esclat de la floració dels fruiters com un dels atractius més espectaculars de la comarca.

La Ribera d'Ebre en floració primaveral | Turisme Móra d'Ebre

 

A més a més, els pobles de la Ribera d’Ebre acullen un calendari complet de festes majors, fires gastronòmiques, recreacions històriques i tradicions que es reparteixen durant tot l’any.

3. Allotjar-se a la Ribera d’Ebre

Tot i no ser una comarca tradicionalment turística, el seu valor natural i patrimonial fins ara poc coneguts, comencen a obrir-se lloc al calendari turístic, especialment del mateix Principat.

 

D’aquesta manera, la Ribera d’Ebre consta d’una oferta més que suficient d’allotjaments diversos, que van des d’hotels i apartaments, a cases rurals, càmpings i albergs, repartits per tota la comarca; esdevenint tots ells un bon punt de partida per iniciar itineraris de tota mena i descobrir els diferents tresors naturals i patrimonials.

Mirador de la Picossa i el Tormo | Turisme Ribera d'Ebre

 

Tot plegat una comarca rural, tranquil·la i acollidora, on passar una bona temporada allunyats del bullici de les ciutats i les comarques costaneres.

4. Gastronomia a la Ribera d’Ebre

Les condicions pròpies del pas de l’Ebre i l’orografia comarcal, proporcionen als riberencs uns productes locals amb unes característiques pròpies. En destaquen especialment la fruita dolça, l’oli, el vi i els pastissets, però també les olives, el vimblanc, el formatge, la mel, les baldanes, els fruits secs i la cabra blanca de Rasquera.

Clotxa típica de la Ribera d'Ebre | Turisme Ribera d'Ebre

 

Tanmateix, el plat tradicional per excel·lència a la Ribera d’Ebre és la clotxa, una mena d’entrepà fet amb pa rodó, buidat de molla i omplert habitualment d’arengades, cebes, tomaques i alls escalivats.

Comentarios