Els pobles de la Terra Alta

La Terra Alta és una terra de secà, a recer del Massís dels Ports i les Serres de Pàndols-Cavalls, es connecta de manera natural amb la Franja de Ponent.
Oliveres a Bot, Terra Alta | Viquipèdia

 

Territori més elevat de les Terres de l’Ebre i més allunyat de la influència directa del riu, la Terra Alta esdevé una terra de secà, que a recer del Massís dels Ports i les Serres de Pàndols-Cavalls, es connecta de manera natural amb la Franja de Ponent.

Un tast geogràfic i històric de la comarca de la Terra Alta

Creada amb la divisió administrativa dels anys 30 del segle passat, la Terra Alta tornà a esdevenir una comarca amb l’arribada de la ‘democràcia’; en un territori natural que resta marcat per les serralades del sud i sud-est i les terres agrícoles de secà del conjunt territorial.

 

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia d’aquesta comarca de les Terres de l’Ebre.

1. Situació

Situada al Ponent meridional del país, la Terra Alta troba els seus límits administratius en el riu Algars a l’oest, que el separa de la comarca del Matarranya; en l’imponent Massís dels Ports al sud, limitant amb el Montsià; i la Ribera d’Ebre al nord, que abasta el curs del riu Ebre i només deixa un accés fluvial puntual a l’extrem septentrional de la comarca.

Localització de la Terra Alta | Viquipèdia

 

Amb capital a Gandesa, la Terra Alta és una comarca lligada a la terra, on la manca de cursos importants d’aigua, més enllà de l’aiguabarreig del Matarranya amb l’Ebre a l’extrem septentrional, han esdevingut en correus de secà de vinyes, ametllers i oliveres.

2. Història

Si bé manquen estudis més profunds sobre els primers pobladors de la Terra Alta; es dóna per fet que com els territoris circumdants, és habitada des Paleolític superior; i a partir de l’Edat del ferro, és quan les evidències arqueològiques donen rellevància històrica al territori.

 

En aquest sentit, la Terra Alta conserva l’important vestigi iber del coll del Moro, un jaciment arqueològic que mostra un lligam indestriable amb les restes documentades a Batea, Caseres i als jaciments de la comarca veïna del Matarranya.

 

Com en la resta de les Terres de l’Ebre, els ibers ilercavons habitaven aquestes contrades fins a l’arribada dels romans; període en el qual, l’actual comarca esdevingué el punt de connexió lògic entre el triangle format per Dertosa (Tortosa), Ilerda (Lleida) i Caesaraugusta (Saragossa).

Conjunt patrimonial d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta | Hans Hillewaert / Wikimedia Commons

 

Tanmateix, aquesta terra de pas i tradició agrícola, es consolidà a l’Edat Mitjana, quan nasqueren la majoria de poblacions tal com les coneixem. Després de vèncer els darrers reductes sarraïns propis de l’Emirat de Xibrana (segle XII), els conqueridors catalans entregaren la comarca a l’orde dels templers, que governarien el territori des del castell de Miravet (Ribera d’Ebre) i la comanda d’Horta de Sant Joan fins a la seva dissolució, quan serien substituïts per l’orde de l’Hospital.

 

La vinculació de la comarca amb l’orde religiosa no evità l’impacte feixuc de les guerres i conflictes que viuria el país. La Guerra dels Segadors (s. XVII) i de la Guerra de Successió (s. XVIII) deixaren la comarca al límit del despoblament; i malgrat la recuperació posterior, la Terra Alta encara seria protagonista de les Guerres Carlines (s. XIX) i carn de canó de les tropes franquistes en la Guerra Civil espanyola.

3. Els pobles de la Terra Alta

La Terra Alta té una extensió de 743 km², i segons les últimes dades del 2016, una població decreixent d’11.761 habitants. Com la resta del país, va experimentar un creixement demogràfic important la segona meitat del segle XVIII, passant dels poc menys de 4.000 habitants finalitzada la Guerra de Successió, als prop de 20.000 entrat el segle XIX.

 

La comarca viuria un lleuger creixement fins als anys 20, arribant al màxim històric de 23.365 habitants; però després de l’impacte de la Guerra Civil, la Terra Alta es despoblaria de manera regular fins als nostres dies.

Entrada a Gandesa per la C-43 | Àlex Tarroja

 

Gandesa és la capital de la comarca, així com la localitat més poblada, amb 3.028 habitants; seguida de Batea, amb 2.094 i Horta de Sant Joan, amb 1.241.

 

D’aquesta manera, la Terra Alta es conforma de dotze municipis: Gandesa, Batea, Horta de Sant Joan, la Fatarella, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Bot, Vilalba dels Arcs, Arnes, la Pobla de Massaluca, Caseres i Prat de Comte.

4. Orografia de la Terra Alta

La comarca de la Terra Alta presenta una morfologia marcada pel terreny escarpat del massís dels Ports i les serres de Pàndols-Cavalls al sud i sud-est; mentre que la resta del territori, constitueix un altiplà lleugerament accidentat per torrents i barrancs que acostumen a estar secs.

Serra de Pàndols-Cavalls | Viquipèdia

 

Delimitada pels rius Matarranya i Algars, la comarca presenta un paisatge eminentment sec, on contrasten els camps agrícoles acompanyats de matollars, amb els boscos de pins i roures de les muntanyes meridionals.

5. Climatologia de la Terra Alta

La comarca consta majoritàriament d’un clima mediterrani prelitoral de tendència continental, on contrasten les precipitacions més abundants del massís i les serres, de més de 700 mm, amb les precipitacions més minses i irregulars de la meitat nord, que amb prou feines arriben als 400 mm.

Vinyes a la Terra Alta | RTVE

 

De la mateixa manera, la temperatura varia segons la zona, amb mitjanes anuals de 10° als cims més alts, i 14° als sectors planers. Els hiverns són llargs i freds, amb mitjanes de 5°, i els estius acostumen a ser calorosos, amb temperatures d’entre 22° i 25° en bona part de la comarca.