Situada a l’extrem occidental de l’actual Vegueria del Camp de Tarragona, el Priorat és un territori singular, històricament lligat a l’Emirat de Xibrana i als dominis dels monjos cartoixans d’Escaladei.
Un tast geogràfic i històric de la comarca del Priorat.
L’any 1936, la nova divisió comarcal de la Generalitat reconeixia la particularitat d’aquest territori de relleu accidentat, cingles i barrancs, només alterats pels bancals de vinyes i oliveres que gesten alguns dels millors vins i olis del Principat. Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia de la comarca més vinícola de la vegueria del Camp.
Situació
El Priorat se situa al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana, a mig camí entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre pren forma d’amfiteatre, amb muntanyes més elevades a la perifèria i que van perdent alçada a mesura que s’apropen i s’obren a la Ribera d’Ebre.
D’aquesta manera, la comarca limita a l’est amb el Baix Camp, al nord amb la Conca de Barberà i les Garrigues i a l’oest i al sud amb la Ribera d’Ebre. Amb capital a Falset, el Priorat és una comarca que sempre ha viscut de l’agricultura, on els cingles rocallosos s’han acompanyat històricament del cultiu de secà, amb la vinya i l’olivera com a elements principals, però també amb avellaners i ametllers.
Història
Habitat des de temps immemorials, com demostren les pintures rupestres de Capçanes, i amb importants vestigis de l’edat del bronze, on destaquen especialment els jaciments arqueològics dels poblats prehistòrics de Puig Roig del Roget (segles IX-VII aC) i del Calvari (segles VII-VI aC); el Priorat és una comarca carregada d’història, on ibers, romans, gots, moriscos i catalans van trobar en aquest territori accidentat, un lloc estratègic on viure i cultivar sota la protecció dels seus cingles naturals.
Més enllà de l’agricultura, l’extracció de metalls com el coure, el plom o la plata han estat una constant en la història de la comarca, que des de fa prop de 5.000 anys i fins ben entrat el segle XX, s’han explotat per a la fosa i el comerç. A Bellmunt, encara són visitables les darreres mines que es van explotar.
No obstant això, l’edat mitjana és el període més transcendental per a la formulació del que avui és el Priorat. Important bastió dels sarraïns, l’Emirat de Xibrana fou l’última línia de defensa vers la conquesta catalana dels segles XI i XII; un territori, el domini del qual abastava també part de les Garrigues, la Conca de Barberà, l’Alt i el Baix Camp, i que restaren sota domini musulmà prop de 300 anys.
Un cop conquerit pels catalans, el territori esdevingué seu dels monjos cartoixans, priorat del qual, dona el nom històric a la comarca; si bé bona part de l’administració actual pertanyia als dominis del Comtat de Prades i a les antigues baronies de Cabacés, Entença i Escornalbou.
Des de llavors, el seu destí anà lligat a les trifulgues socials i polítiques pròpies del Principat, vivint de primera mà els seus conflictes més sagnants, com la Guerra dels Segadors, la Guerra de Successió, la Guerra del Francès, les guerres carlines o la Guerra Civil Espanyola.
Des dels seus orígens i fins a l’actualitat, el vi ha estat la sang de la terra del Priorat; l’augment de la seva producció va anar lligat a l’increment de la població, i la plaga de la fil·loxera a finals del segle XIX la van convertir en una de les comarques més despoblades del país. Aquest fet no va deslligar el territori de la vinya, i després de la crisi va seguir elaborant els millors vins del Principat. Actualment, els vins DO Priorat i DO Montsant són reconeguts arreu del món.
Els pobles del Priorat
La comarca del Priorat té una extensió de 498,6 km², i segons les dades del 2016, una població de 9.381 habitants. Com la resta del país, va experimentar un creixement demogràfic considerable durant el segle XVIII, passant de poc menys de 4.000 habitants, als més de 13.000 a finals de segle.
La intensificació agrícola, en especial de la vinya, portaren la comarca a la seva màxima demografia a finals del segle XIX, registrant 27.461 habitants el 1887. Unes xifres que des de llavors anirien disminuint dràsticament, primer per l’aparició de la fil·loxera, i després per l’arribada de la industrialització a les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès que fomentaren la migració del camp a les ciutats.
Falset és la capital de la comarca, essent l’única població que supera el miler d’habitants, amb 2.807. La segueixen Cornudella de Montsant amb 964 habitants i Marçà, amb 599.
D’aquesta manera, el Priorat es conforma de 23 municipis: Falset, Cornudella de Montsant, Marçà, el Masroig, Porrera, Ulldemolins, Capçanes, Poboleda, Cabassers, Bellmunt, els Guiamets, el Moler, Gratallops, la Bisbal de Falset, la Vilella Baixa, Pradell de la Teixeta, la Morera de Montsant, Torroja, la Torre de Fontaubella, la Vilella Alta, el Lloar, la Figuera i Margalef.
Orografia del Priorat
La comarca del Priorat presenta una orografia marcada en tota la seva extensió per les serralades, cingleres i munts. La serra del Montsant, que es localitza íntegrament al cor de la comarca, és l’element geogràfic més destacable; en una comarca tancada al nord, a l’est i al sud per les muntanyes de la serra de la Llena, la Mussara, Prades, de Llaberia, la Mola, Pradell i l’Argentera.
Només al centre i a l’oest del Priorat, el relleu es rebaixa a causa de la conca del riu Siurana i l’afluent del Montsant, i tot i no deixar de ser accidentat, s’obre a la Ribera d’Ebre.
Gairebé el 40% de la superfície és terra conreada, en un paisatge característic conformat per bancals aplanats des de temps immemorials que salven el territori irregular; mentre que la resta de paisatges, sovint rocós i escarpat, està compost per matollars, garrigues, brolles i boscos de pins.
Climatologia del Priorat
El clima del Priorat és Mediterrani Prelitoral, a mig camí entre la influència marítima de la costa i tendències de clima continental sec a l’extrem oest de la comarca. La temperatura mitjana anual es troba al voltant dels 15° al sector més baix i als 12° als vessants superiors de les serres de Montsant i Prades; amb hiverns força freds que poden rondar els 6° de temperatura mitjana i estius calorosos al voltant dels 23°.
Pel que fa a les precipitacions, són més aviat escasses, entre 500 i 700 mm de mitjana anual, essent més abundants al nord-est, sobre les muntanyes de Prades.