Els pobles del Baix Ebre

El Baix Ebre és una terra carregada d’història, on el riu i el mar han esdevingut durant mil·lennis porta d’accés, font de vida i conflicte per a tots els pobles que l’han habitada.
Bous de l'Illa de Vinallop, al terme municipal de Tortosa | ACN

Comarca capital de les Terres de l’Ebre, el Baix Ebre és una terra carregada d’història, on el riu i el mar han esdevingut durant mil·lennis porta d’accés, font de vida i conflicte per a tots els pobles que l’han habitada.

Un tast geogràfic i històric de la comarca del Baix Ebre

Creada amb la divisió administrativa dels anys 30 del segle passat, el Baix Ebre tornà a esdevenir una comarca amb l’arribada de la ‘democràcia’; en un territori natural i agrícola vinculat directament a l’evolució històrica de la ciutat de Tortosa.

 

Repassem en aquest article les dades més essencials de la geografia, la història i la climatologia de la comarca principal de les Terres de l’Ebre.

1. Situació

Situat al sud del Principat, el Baix Ebre abasta tal com diu el seu nom, bona part del curs baix del riu, des que aquest supera les serres prelitorals, fins a la desembocadura al Delta. Administrativament, limita amb la Ribera d’Ebre i el Baix Camp al nord; la Terra Alta al nord-oest; lleugerament amb el Matarranya, a l’extrem occidental; i el Montsià al sud.

Localització del Baix Ebre | Viquipèdia

 

Amb capital a Tortosa, el Baix Ebre és una comarca tradicionalment agrícola i pesquera, que també compta amb una important concentració de granges d’aviram. Conreus d’arròs, hortalisses i fruiters es concentren majoritàriament a tocar del riu; mentre que en les zones de secà, l’olivera és la gran protagonista. A l’oest comarcal, el Massís dels Ports s’alça imponent, essent el punt més elevat al sud de Catalunya.

2. Història

Habitat des del Paleolític superior, el Baix Ebre conserva vestigis dels diferents pobles que han ocupat el curs baix del riu durant milers d’anys. Les primeres evidències es fan presents en forma de pintures rupestres, un testimoni de fins a 8.000 anys d’antiguitat que es pot veure tant al terme del Perelló, com a Alfara de Carles.

 

En època preromana, com en totes les Terres de l’Ebre, els ibers ilercavons habitaven aquestes contrades, un poble que al curs baix del riu s’hauria assentat a la ciutat d’Ibera, controlant i aprofitant l’entrada de comerciants fenicis i grecs que arribaven del mediterrani més llunyà i s’endinsaven riu amunt. Precisament, al terme de Benifallet, encara es conserven les ruïnes del Castellot de la Roca Roja, un dels poblats ibèrics més ben conservats del país.

 

Destruïda l’antiga Ibera i derrotats els cartaginesos, els romans fundaren Dertosa; una petita ciutat comercial que controlava el pas del riu, l’únic accés navegable del Mediterrani a l’interior peninsular. Amb els segles, la situació estratègica i la bonança econòmica fomentaren el creixement de la ciutat, i la convertiren en l’eix vertebrador, social i econòmic de les Terres de l’Ebre.

Tortosa des del riu | Experience Catalunya

 

Amb l’arribada dels sarraïns, que conqueriren la comarca a principis del segle VIII, Tortosa, anomenada llavors Turtuixa, assolí el punt àlgid de la seva història, convertint-se en una de les ciutats més importants de l'Al-Àndalus, en detriment de Tarrakuna, que despoblada, es trobava massa a prop de la frontera amb els cristians.

 

Després de 400 anys de riquesa cultural i econòmica sota domini musulmà, el Baix Ebre fou conquerit per les tropes catalanes de Ramon Berenguer IV (segle XII). Un fet que no capgirà la puixança de la ciutat de Tortosa sobre el territori ebrenc. La comarca fou en bona part domini dels templers, però les reclamacions dels tortosins i els conflictes amb el bisbe i la casa senyorial dels Montcada acabaren dividint les jurisdiccions feudals; sempre, això sí, sota el paraigua del monarca i de la vegueria tortosina.

 

El territori encara visqué una darrera edat d’or a finals del segle XV i inicis del XVI, quan la resta del país patia les conseqüències de la Guerra civil catalana, Tortosa vivia una puixança econòmica fruit del comerç mediterrani i la influència cultural del Renaixement.

 

Més endavant, tant la Guerra dels Segadors (segle XVII), com la Guerra de Successió (segle XVIII), tingueren un fort impacte a la comarca, especialment a Tortosa, que patí diversos setges. I ja en època contemporània, la Guerra civil espanyola tingué a la comarca i a totes les Terres de l’Ebre un dels seus fronts més feixucs i sagnants.

3. Els pobles del Baix Ebre

La comarca del Baix Ebre té una extensió de 1002 km², i segons les darreres dades del 2018, una població de 77.868 habitants. Com en la resta del Principat, visqué un marcat increment durant els segles XVIII i XIX, passant dels poc més de 6.000 habitants acabada la Guerra de Successió, als més de 40.000 el 1850. A partir de llavors, el territori va viure un creixement lleuger i constant, superant els 60.000 habitants als anys 60 del segle XX, i arribant, amb l’impuls de la immigració, al màxim històric de 83.125 habitants l’any 2012. Tanmateix, en els darrers anys, l’impacte de la crisi econòmica i la manca d’oportunitats laborals de les zones rurals han començat a marcar una tendència de decreixement.

Església de Jesús i Maria a Deltebre | Viquipèdia

 

Tortosa és la capital de la comarca, així com la localitat més poblada, amb 33.510 habitants. La segueixen Deltebre, amb 11.505 habitants, i Roquetes, amb 7.961. El Baix Ebre es conforma doncs de catorze municipis: Tortosa, Deltebre, Roquetes, l’Ametlla de Mar, l’Aldea, Camarles, el Perelló, l’Ampolla, Xerta, Aldover, Tivenys, Benifallet, Paüls i Alfara de Carles.

4. Orografia del Baix Ebre

La comarca del Baix Ebre presenta una morfologia de contrastos entre el Delta, la costa, la plana pròxima al pas del riu, i les diferents muntanyes que s’alcen al nord i a l’oest.

 

D’aquesta manera, el Massís dels Ports, Parc Natural per excel·lència del sud de Catalunya, s’alça imponent a l’occident comarcal per, de seguida, trobar una plana eminentment agrícola que ressegueix el curs de l’Ebre fins al Delta de l’Ebre i els seus característics arrossars. Al marge esquerre del riu, l’orografia és similar, si bé les planes perden protagonisme en allunyar-se de la costa, enfront d’un relleu irregular marcat per les Serres de Cardó i el Boix.

Flamencs al Parc Natural del Delta de l'Ebre | Alfacs

 

Així doncs, el paisatge és plenament rural a les zones més planeres, amb arrossars al Delta, agricultura de regadiu a tocar del riu i de secà en allunyar-se’n; mentre que el territori muntanyenc esdevé lliure de la domesticatització humana.

5. Climatologia del Baix Ebre

El Baix Ebre consta majoritàriament d’un clima mediterrani litoral, amb l’excepció de la zona del Massís dels Ports, on esdevé mediterrani prelitoral. La precipitació anual mitjana se situa al voltant dels 600 mm, mentre que als Ports, pot arribar als 900 mm.

Imatge del dia plujós al Delta de l'Ebre | Pili Rius

 

De la mateixa manera, la temperatura contrasta entre les zones més elevades i el Delta de l’Ebre, amb mitjanes que oscil·len dels 5° als 11° a l’hivern, i entre els 20° i els 25° a l’estiu.